Us deixo aquí un video de la canço "Atrapados en la red" de Tam Tam Go. Va sobre una relació entre dues persones a través del internet. "Cyber-amor".
jueves, 26 de septiembre de 2013
Nativa o immigrant digital?
Realment, no sé com qualificar-me, si nativa o immigrant digital.
Durant la meva infantesa i pubertat no vaig tenir gaire contacte amb la tecnologia ni amb internet. No vaig tocar un mòbil o un ordinador, freqüentment, fins als 16 anys. De fet, el primer mòbil que vaig tenir no tenia internet, i utilitzava els "sms" de tota la vida.
Això sí, dels 17 anys cap endavant, va haver-hi un "boom": va arribar a la meva vida el "Facebook", els cel·lulars amb internet i l'ordinador com a eina de treball i estudi... I el que sí que és cert, és que ara no m'imagino una vida sense aquesta immediatesa i ràpida comunicació que em dona la tecnologia. Em comunico amb els meus amics i amigues via "whatss app", i de fet, no només en l'àmbit personal, sinó també professional: em convoquen a reunions a través del e-mail i molts cops treballo des de casa amb l'ordinador. Quan tinc un dubte o haig de fer una recerca és tan fàcil com obrir l'ordinador i "demanar ajuda" al buscador Google o a la Wikipèdia. O fins i tot, per estar al dia de tot, només cal navegar per internet i visitar els diaris digitals. I és que, com diu l'article, avui en dia estem a un "click" de tot.
Des de l'educació em de transmetre un bon ús d'aquesta tecnologia, i formar-nos amb ella. És impossible ignorar la revolució tecnològica que hi ha, i de fet, és l'entorn on es desenvolupen la nostra i totes les generacions que venen.
Durant la meva infantesa i pubertat no vaig tenir gaire contacte amb la tecnologia ni amb internet. No vaig tocar un mòbil o un ordinador, freqüentment, fins als 16 anys. De fet, el primer mòbil que vaig tenir no tenia internet, i utilitzava els "sms" de tota la vida.
Això sí, dels 17 anys cap endavant, va haver-hi un "boom": va arribar a la meva vida el "Facebook", els cel·lulars amb internet i l'ordinador com a eina de treball i estudi... I el que sí que és cert, és que ara no m'imagino una vida sense aquesta immediatesa i ràpida comunicació que em dona la tecnologia. Em comunico amb els meus amics i amigues via "whatss app", i de fet, no només en l'àmbit personal, sinó també professional: em convoquen a reunions a través del e-mail i molts cops treballo des de casa amb l'ordinador. Quan tinc un dubte o haig de fer una recerca és tan fàcil com obrir l'ordinador i "demanar ajuda" al buscador Google o a la Wikipèdia. O fins i tot, per estar al dia de tot, només cal navegar per internet i visitar els diaris digitals. I és que, com diu l'article, avui en dia estem a un "click" de tot.
Des de l'educació em de transmetre un bon ús d'aquesta tecnologia, i formar-nos amb ella. És impossible ignorar la revolució tecnològica que hi ha, i de fet, és l'entorn on es desenvolupen la nostra i totes les generacions que venen.
Qui sóc?
Benvolguts al meu blog, "La capçalera del futur". He decidit aquest nom perquè penso que nosaltres, tots els i les que llegirem aquest blog, tots els que passagem pels passadissos de Mundet i totes les generacions que venim hem d'escriure el nostre futur i millorar-lo. I ja que hem triat el camí de l'Educació tenim un "gran pes" per fer-ho, ja que és un dels grans pilars de la societat.
Em dic Cristina Naudó i tinc 22 anys. L'any passat vaig acabar d'estudiar Educació Infantil (CGS) i vaig tenir l'oportunitat de fer les pràctiques a l'estranger (Itàlia), experiència que recomano a tothom.
Per les tardes em dedico al món del bàsquet, com a hobby i "professionalment". Entreno a nens i nenes de diferents edats i escoles, així segueixo aprenent i també guanyo alguns diners. També jugo en un equip femení, el que fa poder gaudir del meu esport preferit i poder alliberar tensions i mantenir-te en forma.
Vaig decidir estudiar Educació Social perquè crec molt, i penso que hi ha molta feina a fer, en l'educació informal i assistencial. A més, l'Educació Social avarca totes les edats, per tany, pots intervenir amb persones des de 0 anys fins als 99. Si hagués d'escollir algun àmbit d'intervenció, em decantaria pels centres residencials, dedicats a la petita infància.
Pel que fa a l'assigntura de Usos, possibilitats i límits de les TIC, espero assolir dos objectius. En primer lloc, que en ensenyin tècniques o eines per poder treure el màxim profit a la tecnologia i saber-la aplicar correctament a l'educació. I en segon lloc, aprendre on estan els límits i quin ús s'ha de donar a aquesta per treure els seus màxims beneficis i que no siguin contraproduents.
Em dic Cristina Naudó i tinc 22 anys. L'any passat vaig acabar d'estudiar Educació Infantil (CGS) i vaig tenir l'oportunitat de fer les pràctiques a l'estranger (Itàlia), experiència que recomano a tothom.
Per les tardes em dedico al món del bàsquet, com a hobby i "professionalment". Entreno a nens i nenes de diferents edats i escoles, així segueixo aprenent i també guanyo alguns diners. També jugo en un equip femení, el que fa poder gaudir del meu esport preferit i poder alliberar tensions i mantenir-te en forma.
Vaig decidir estudiar Educació Social perquè crec molt, i penso que hi ha molta feina a fer, en l'educació informal i assistencial. A més, l'Educació Social avarca totes les edats, per tany, pots intervenir amb persones des de 0 anys fins als 99. Si hagués d'escollir algun àmbit d'intervenció, em decantaria pels centres residencials, dedicats a la petita infància.
Pel que fa a l'assigntura de Usos, possibilitats i límits de les TIC, espero assolir dos objectius. En primer lloc, que en ensenyin tècniques o eines per poder treure el màxim profit a la tecnologia i saber-la aplicar correctament a l'educació. I en segon lloc, aprendre on estan els límits i quin ús s'ha de donar a aquesta per treure els seus màxims beneficis i que no siguin contraproduents.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)